| L’Anoia se situa en el sector sud-oriental de la Depressió Central Catalana. Centrada a la Conca d’Òdena, la comarca s’obre pas a la Serra Prelitoral a través de la vall mitjana de l’Anoia, riu del qual rep el nom. La seva situació i orografia la doten d’un clima de transició entre el típicament mediterrani i el continental. Els contrastos tèrmics estacionals són molt marcats. Les primaveres i les tardors són molt curtes, mentre que els estius i els hiverns són llargs i les temperatures hi són extremes. La vegetació natural és típicament mediterrània, amb predomini d’alzines i garrigues, alternades en algunes zones amb roures, pinars, garrigues i matolls, i tot i que l’acció de l’home l’ha degradat i ha afavorit la proliferació del pi garric i del pi negre, la comarca manté abundants zones de bosc mediterrani. Una quarta part de l’extensió de la comarca està ocupada per conreus, amb predomini de l’agricultura de secà, principalment cereals, excepte a la plana central, on es cultiva l’olivera, l’ametller, l’avellaner i la vinya, que ocupa gairebé en exclusiva els vessants orientats cap a l’Alt Penedès. D’altra banda, la ramaderia, sobretot la porcina i l’avicultura, constitueix un important complement en la seva economia. La comarca té una llarga tradició industrial centrada a la seva capital, Igualada, i a la vall de l’Anoia, i hi destaca la tèxtil, la del cuir i la indústria paperera, que són seguides en importància per la metal·lúrgia, el sector alimentari i la producció de materials per a la construcció. El comerç ha exercit i exerceix un paper primordial en l’activitat econòmica de la comarca i se centra a Igualada, Calaf i Capellades. Un entorn i un clima privilegiats també han fet que algunes poblacions, com ara Piera o la Llacuna, s’hagin convertit en populars zones de segona residència.
n |
