 |
|
|
|
|
|
|
Amb el suport de:
|
|
|
| |
|
|
 |
Pàgina principal
|
|
|
|
|
|
| Dades de la comarca |
| Població |
Superfície |
Densitat |
| 47,818
habitants
|
737.84
km
|
65
hab/km²
|
|
|
|
 |
|
|
|
|
|
Capital de la comarca:
Olot |
|
|
|
| La Garrotxa ocupa la conca alta del Fluvià, les capçaleres de la Muga i la riera d’Amer i de Llémena. La part més septentrional, situada al nord del riu Fluvià, rep el nom d’Alta Garrotxa i presenta un relleu abrupte i escarpat amb abundants cingles i congostos, mentre que la part meridional, integrada per la comarca d’Olot, és coneguda per les peculiars característiques del seu territori volcànic. El clima de la Garrotxa és mediterrani de muntanya mitjana, amb precipitacions abundants durant tot l’any, i l’hivern és l’estació més seca. Les freqüents pluges fan que els estius siguin frescos, mentre que la influència pirenaica fa que els hiverns siguin freds. La comarca tindria tres grans tipus de vegetació natural: l’alzinar, la roureda i la fageda. L’alzinar seria característic dels vessants assolellats del sector oriental, amb estius relativament secs i calorosos, mentre que a la resta de zones predominaria la roureda, a excepció de les terres més humides poblades per fagedes, com la coneguda Fageda d’en Jordà. A la plana d’Olot, l’espècie natural més característica és el roure pènol, encara que actualment la seva presència s’ha reduït a petits boscos situats entre camps de conreu i edificacions. L’activitat econòmica principal de la comarca és la ramaderia, fonamentalment la bovina. De fet, l’agricultura se centra en el cultiu dels farratge i els pasturatges destinats al boví, i la ramaderia ovina i porcina també hi tenen una presència important. Les indústries amb més representació a la comarca són la tèxtil, la de producció d’embotits, la metal·lúrgica, la paperera, la de cuir, la d’imatgeria i la del calçat.
n |
|
|
|
| Municipis |
|
|
|
|
|
Publicitat
|
|
 |
| |
|
|
|
|
| |
| |
|
|
