 |
|
|
|
|
|
|
Amb el suport de:
|
|
|
| |
|
|
 |
Pàgina principal
|
|
|
|
|
|
| Dades de la comarca |
| Població |
Superfície |
Densitat |
| 166,826
habitants
|
1,407.00
km
|
119
hab/km²
|
|
|
|
 |
|
|
|
|
|
Capital de la comarca:
Lleida |
|
|
|
| El Segrià ha experimentat una profunda transformació durant el darrer segle, en part ocasionada per la implantació extensiva del regadiu, transformació que ha provocat importants canvis en el paisatge, i també econòmics i demogràfics. Comarca de notable extensió, el riu Segre la traspassa de nord-oest a sud-est i n’organitza el relleu. El clima hi és mediterrani i presenta una forta tendència continental. Els estius són secs i càlids i els hiverns, secs i freds, es caracteritzen per l’abundància de les boires; la primavera és l’estació de més pluges. La vegetació natural està formada per coscolls, màquia continental de coscoll i arç negre, a excepció de les riberes del Segre, on predomina una densa vegetació formada per àlbers, verns, salzes i oms. D’altra banda, la vegetació actual està molt alterada, ja que la intensa activitat agrícola i de pastura desenvolupada en altres temps ha afavorit l’aparició d’una vegetació d’arbustos pròpia de zones desèrtiques i, a més, la introducció del regadiu ha provocat l’aparició d’una vegetació herbàcia pròpia de zones humides i l’extensió de les espècies pròpies de la vegetació de les riberes. La població ha evolucionat al compàs de les transformacions viscudes per la comarca i, actualment, la seva capital, Lleida, convertida en un gran centre comercial i de serveis i amb un nucli de comunicacions d’importància cabdal, exerceix un gran poder d’atracció sobre les poblacions de les planes occidentals. L’activitat econòmica del Segrià està molt diversificada. La comarca té una agricultura de regadiu molt activa que cohabita amb una indústria en expansió contínua basada en la producció d’adobs, la foneria, la maquinària agrícola, les papereres, el tèxtil i el calçat. D’altra banda, la presència dels canals d’Urgell, d’Aragó i Catalunya, de Pinyana i de Vallmanya ha estès el cultiu dels fruits dolços i les hortalisses per bona part de la comarca. La ramaderia també té un pes considerable en l’economia, tant la porcina com la bovina, l’ovina i l’avícola, i això ha condicionat l’existència d’una potent indústria alimentària i conservera.
n |
|
|
|
| Municipis |
|
|
|
|
|
Publicitat
|
|
 |
| |
|
|
|
|
| |
| |
|
|
