 |
|
|
|
|
|
|
Amb el suport de:
|
|
|
| |
|
|
 |
Pàgina principal
|
|
|
|
|
|
| Dades de la comarca |
| Població |
Superfície |
Densitat |
| 791,093
habitants
|
581.00
km
|
1,362
hab/km²
|
|
|
|
 |
|
|
|
|
|
Capital de la comarca:
Sabadell / Terrassa |
|
|
|
| El Vallès Occidental ocupa el sector de la Depressió Prelitoral catalana que correspondria a la meitat occidental de la fossa tectònica del Vallès, situada entre la Serralada Litoral i la Prelitoral. La seva xarxa fluvial, de poc cabal i de règim mediterrani, travessa la comarca de nord-oest a sud-est: la riera de Caldes i el riu Ripoll flueixen en direcció al Besòs, mentre que la riera de Rubí ho fa cap al Llobregat. Amb un clima mediterrani de temperatures suaus i amb absència d’un autèntic hivern climàtic, la comarca presenta unes precipitacions anuals amb destacades variacions entre un any i un altre, i està afectada per les rigoroses sequeres estiuenques pròpies de la zona mediterrània. Malgrat tot, l’elevació del territori que es dóna en el massís de Sant Llorenç del Munt, i en tot el sector nord en general, fa que tota aquesta àrea tingui un major volum de pluges. L’antiga i intensa intervenció de l’home a favor de l’agricultura i la urbanització ha fet que la vegetació natural de la comarca sigui força escassa actualment. Podríem dir que sols es conserven alguns boscos d’alzinar i roure, amb matolls i garrigues als terrenys marginals. L’agricultura, important en el passat, ha vist disminuir la seva activitat progressivament en benefici de la indústria i la corresponent ocupació urbana del sòl. Els conreus de secà són els més abundants i estan dedicats principalment a cereals, farratge, vinya, patates, fruites, ametllers, avellaners i oliveres, mentre que a les zones de regadiu que encara subsisteixen es cultiven el farratge, les patates, els fruites i els cereals. La indústria del Vallès Occidental, localitzada principalment a Sabadell i Terrassa, i amb més d’un segle de tradició, ha estat afavorida en bona part per la seva proximitat a Barcelona i ha experimentat un desenvolupament progressiu fins arribar a ser pionera en múltiples sectors; en destaca la indústria tèxtil de la llana, els gèneres de punt, el cotó, les fibres sintètiques i la confecció. Però la preponderància del tèxtil no ha suposat cap trava per al desenvolupament de la resta de sectors industrials, com el siderúrgic, la construcció, el químic, l’alimentari, les arts gràfiques i la fusta, per citar-ne uns quants. A més a més, els serveis, malgrat alguna mancança, han adquirit durant els últims anys un desenvolupament notable d’acord amb el seu alt nivell d’industrialització. La comarca també disposa d’una densa xarxa de comunicacions, fet que genera una important activitat comercial. Finalment, cal dir que les poblacions de la comarca, que sovint formen importants conurbacions, han estat receptores d’una forta immigració que ha estat atreta per les oportunitats generades pel procés d’industrialització creixent que ha viscut la zona.
n |
|
|
|
| Municipis |
|
|
|
|
|
Publicitat
|
|
 |
| |
|
|
|
|
| |
| |
|
|
